Després de molts anys de recerca, finalment la Fundació Nou Barris troba un local que s’adequa a les seves necessitats en el barri de la Verdum, a la zona nord del districte, ubicat en un dels nombrosos edificis construïts abans de les Olimpíades, i delimitant la Ronda de Dalt. Son els baixos d’un gran bloc plurifamiliar.
Se’ls hi ofereix la possibilitat d’unir-se a un altre petit local, podent conformar-ne un de sol per obrir la Nova seu de la Fundació Nou Barris, a Barcelona.
L’espai presenta unes obertures superiors, tancades únicament amb reixes que fins llavors només ha estat utilitzat com a magatzem.
Ens trobem, doncs, amb un local gairebé diàfan, tot i que ple de pilars sense cap ordre que haurem de sortejar per aconseguir el màxim nombre de consultes, la clara necessitat de la propietat, a causa del preocupant augment de la demanda d’atenció a la salut mental per als més joves.
La proposta presenta 5 conceptes com a eixos principals:
(1) Calidesa
El canalitzarà amb l’ús generós de la fusta de pi; les seves aigües seran les protagonistes del discurs formal.
Un material autèntic i genuí, càlid al tacte, visualment acollidor i fàcilment reconeixible, que usem amb la voluntat explícita que connecti molt directament amb els joves usuaris del Centre.
(2) Transparència vs. Privacitat
Amb les façanes del local orientades a nord-oest i nord-est cal optimitzar les poques obertures, per deixar pas i repartir la màxima llum natural a l’interior de tot el local. Tanmateix, cal tamisar la transparència guanyada sense perdre privacitat.
És aquí on entren en joc els estors a mitjana altura de les consultes cap a l’exterior (la justa per deixar-nos veure sempre el cel), i la utilització del vidre armat en els tancaments dels espais interiors, que amb el seu efecte translúcid intrínsec, ens garantirà la privacitat i el pas de la llum.
(3) Acolliment en l’espera
Considerant l’espera per ser atès un dels aspectes més antipàtics en qualsevol mena de consulta vam voler esmorteir aquest primer impacte, focalitzant aquest espai com a un primer acolliment. Una càlida abraçada d’un banc corregut, que visualment es pot entendre com a un simple bloc de fusta tallat en forma de V, amb les simpàtiques Flowerpot —editades per &Tradition, un disseny del 1968 del Verner Panton— anàrquicament endreçades.
(4) Contextualització de l’usuari
La conceptualització de la relació Usuari vs. Centre ha estat un dels focus prioritaris; que aquest usuari estigués envoltat d’un entorn que li fos amable.
L’ús del color i les formes arrodonides que ens apareixen tant en les parets i el sostre prenen pren un protagonisme cabdal en el conjunt del projecte. Ens deixem inspirar pel llenguatge cromàtic de la colorista i artista catalana Clàudia Valsells, que ens acompanya en la senyalització del recorregut, en els espais i en alguns dels objectes.
(5) Acompanyament
Aquest color es materialitza en unes taques arrodonides, abstractes, com poden ser-ho els còdols de riu, erosionats i modelats per l’aigua. Com si els còdols fóssim nosaltres, i la vida i les experiències amb què aprenem a conviure el que ens va conformant, així com fa l’aigua i els terapeutes en la seva tasca d’acompanyament i ajuda a comprendre’ns millor, i a acceptar-nos.
Architecture & Interior design
MDAMMM
Graphic design, Signage & Wayfinding
Marc Duran&Co
Furniture & Lighting
Mobles114
Sedus
Hay
&Tradition
Constructor
OAK 2000
Photography
Meritxell Arjalaguer
